El modest Montroig, big wall de butxaca, colors vermellosos i emocions autèntiques on tot pren la seva justa mesura. Gaudir-lo a l’hivern, escalfant-nos al sol quan gela a la plana és tot un luxe, i més si ho fem escalant línies tan suggerents com la Capitán Veneno, clàssica del sector per dret propi. Escalada imprescindible i variada, amb dos parts clarament diferenciades, una primera de fissures, més clàssica, i una sortida al cim de traca i mocador, amb una de les millors plaques del sector.
- Via: Capitán Veneno
- Zona: Montroig – Pala Alta
- Dificultat: 6c (ED-)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 95 metres
- Exposició: Baix
- Compromís: Mitjà
- Equipament: Pràcticament equipada amb espits i claus
- Material: 12 cintes exprés, joc de friends fins el #3 de Camalot
- Orientació: Sud
- Valoració: ****
Aproximació:
Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció Montalegre. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Si anem amb turisme arribarem a un revolt molt tancat on podrem aparcar. A partir d’aquest punt hem de seguir la pista, que passa per sota la paret fins al peu de via (1 km). Per contra, si anem amb 4×4 podem seguir per la pista fins al Coll de Porta i aparcar allí. Després desfem un tros de pista caminant fins al peu de via.
-
- Inici de la via
-
- Segon llarg
-
- Tercera tirada
-
- Inici del darrer llarg (Foto: Roger F.)
-
- Darrer llarg
-
- L’embassament de Sant Llorenç com a teló de fons (Foto Roger F.)
-
- Ressenya de la via
-
- Recorregut de la via
La via:
El peu de via és fàcil de localitzar si prenem com a referència una característica fissura diagonal que travessa la paret. La via es divideix en dues parts clarament diferenciades: una primera conformada pels dos primers llargs, on domina l’escalada de fissura i tocarà acabar de d’autoprotegir-nos; i una segona secció que la componen els dos darrers llargs, amb escalada en placa i concepció molt més esportiva. Menció especial pel darrer llarg, absolutament vertical, amb roca perfecta, tècnic i pilós. Aquest el trobarem perfectament equipat a base d’espits i un clau. La segona, tercera i quarta reunió mola reforçar-les (fàcil).
Descens:
Baixem per un corriol marcat amb fites a mà dreta fins arribar al Coll de Porta.
El que més m’ha agradat:
- Tot i ser curta és una via força variada.
- Sensacional placa del darrer llarg.
- Perfectament combinable amb altres vies del sector.
Potser també et pot interessar: